en sustitución de lo propio

No tengo voz porque la he olvidado en algún sitio.
Mientras la busco, la tomaré prestada con cierto descaro por el hecho de sustituir a quien ya habló, pero resguardándome en la permisividad de los amigos.


I

Diem el silenci i és només
una il·lusió de plenitud,
una veu ignorada,
una mancança.
No hi ha ningú més que tu
a la casa i el soroll irromp
com un desconegut que pregunta
per llocs que han canviat d'amo
o que han tancat i que mai
no vares conèixer.
Fes-lo callar, que se'n torni
allà d'on ha vingut amb les respostes
que t'ha portat la seva arribada,
i que tu no volies.

Ciutats sense memòria
Antoni Ribas Tur